La nova ordenança: agradi o no, un pas endavant

Article publicat al Regió 7 el 12 d'abril.

En el darrer Ple municipal del 3 d’abril es va aprovar la Nova Ordenança de Convivència i Via Pública de la Ciutat.
Tot i que sempre ens hem manifestat en contra d’aquest tipus de regul.lacions, des de la CUP ens mostrem satisfets pel resultat final de tot aquest procés ja que s’han aconseguit possiblement dos dels únics objectius assumibles si tenim en compte l’actual correlació de forces polítiques a l’ajuntament: Transformar un instrument perillós en una eina estèril i inofensiva, i retirar les vint-i-dos sancions adreçades a ciutadans que es manifestaven legítimament contra l’antiga Ordenança que, per altra banda, va ser aprovada per unanimitat per tots els partits que en aquell moment hi eren al consistori (PSOE, CiU, ERC i PP).

Si fem una comparativa entre els dos textos veiem com s’han suprimit setze articles i s’han modificat més de trenta, per tant estem parlant d’un canvi substancial respecte al que teníem. Entre els setze articles suprimits destaquem aquells que obligaven als ciutadans a la delació (art 8.1, 19.1, 19.5), normes que afectaven gairebé de manera exclussiva els col.lectius juvenils (art 50.4) o d’immigrants (art 48.1.4), articles que limitaven l’ús de la via pública (art 21 o 32.2.5), o altres d’absurds, i a la pràctica inaplicables, com l’obligatorietat de ser solidari (art 5 o 19.2.5), o la prohibició de poder estendre la roba als balcons (art 48.1.2). Entre els modificats remarquem els articles en els que s’ha eliminat el contingut que donava una excessiva “màniga ampla” a les autoritats municipals, degut a la seva absoluta arbitrarietat i ambigüitat (art 13.2, 18.1, 24.1, 28…), aquells que envaeixen l’esfera privada del ciutadà (art 20.1 o 50.5), o els que s’han hagut de rectificar per adaptar-los a la legalitat vigent com el 17.2 o el 27. Aquest últim és el que es va utilitzar per aplicar les multes el dia de la protesta a la Plaça les Fonts, unes sancions que l’alcalde s’ha compromès a retirar ja que tal i com han anat succeïnt els aconteixements, l’article penalitzador ha quedat clarament obsolet des del punt de vista legal. Per cert, no caurem en la vanitat (a diferència d’altres, i no estic parlant de CiU) d’atribuir-nos tots els mèrits d’aquesta retirada; cal admetre la bona disposició de l’alcalde a l’hora de procedir-ne, però també cal reconèixer que aquesta actitud ha estat condicionada per la gran resposta social de rebuig a aquestes sancions organitzada, en el seu moment, per 3 col.lectius juvenils locals, per la Plataforma per la Convivència i per l’Assemblea de Multats.

Finalment reafirmar-me en el posicionament que explicito en el títol d’aquest article: Hem aconseguit un veritable pas endavant. Berga serà la primera població de les moltes en les que es va generalitzar aquest tipus d’Ordenances a partir de l’estiu del 2005, que haurà buidat de contingut un corpus legal enfocat clarament contra els sectors socials no hegemònics, haurà desactivat gairebé del tot la càrrega classista i estigmatitzadora i haurà neutralitzat la voluntat de voler normativitzar certs comportaments “bons” o “propers” als valors dominants per així il.legalitzar o criminalitzar aquells considerats molestos pel poder.

Que ningú ho dubti, a Berga s’ha creat un precedent… esperem que en molts altres municipis sàpiguen aprofitar-ho!

El patronat de l'hospital

Article publicat al Regió 7 el 5 de març.

El passat 19 de febrer vaig assistir a la meva quarta reunió com a membre del Patronat de l’Hospital. Aquest òrgan és teòricament l’encarregat de vetllar per la bona qualitat assistencial i la correcta gestió econòmica i de recursos humans de l’hospital, tot i que a la pràctica aquestes funcions, en el seu moment, es van externalitzar i es va contractar una empresa (Consorci Hospitalari de Catalunya) per dur-les a terme. El Patronat de l’Hospital està format per representants de totes les formacions polítiques (2 de CiU, 2 dels PSOE, 1 de la CUP, 1 d’ERC i el Saña), 2 veïns de Berga elegits pel Ple Municipal, el capellà i 2 representants comarcals. Les nostres reunions són bimensuals i també hi assisteix el gerent, que és un càrrec que tria l’empresa contractada i és el responsable de passar comptes i exposar les línies estratègiques d’actuació als membres del Patronat per tal que les aprovem, les modifiquem o, si s’escau, les revoquem.

Al marge de l’escàndol que va provocar la càmera trobada a un dels vestuaris femenins del centre, aquestes 4 reunions a les que he assistit m’han portat a la conclusió que la tasca d’aquest Patronat és totalment estèril ja que s’adopta un funcionament basat en una política de fets consumats, on els criteris de l’empresa s’imposen amb el total consentiment de la majoria de membres d’aquest òrgan municipal.

En la darrera sessió un dels punts que vam tractar va ser les possibles solucions a l’endèmic dèficit econòmic de la Residència. Una de les mesures que volia implantar la gerència (que estava prevista que afectés l’any 2008), era una important rebaixa en la pujada de sou del grup laboral que en l’actualitat té unes condicions laborals més precàries, les cuidadores. Aquestes 30 treballadores que assumeixen les feines més dures de la Residència, perceben en l’actualitat un sou brut de 12.042 euros anuals. En un principi, s’havia plantejat que es pugés el sou un 5.2% . Res de l’altre món ja que només és 1 punt per sobre l’IPC que va ser del 4.2%. La proposta del CHC era rebaixar aquesta previsió 7 dècimes de manera que només s’apugés el sou en números reals un irrisori 0.3%. Com a moneda de canvi, però, s’apujaria un 12% el sou a les 2 infermeres de la Residència, creant així un clar greuge comparatiu entre els mateixos treballadors. La meva sorpresa va ser que tots els membres del Patronat que van assistir-hi, excepte la CUP, van votar favorablement a aquesta indecent proposició.

El més greu de tot plegat és que quan des de la nostra Candidatura vam consultar el conveni pel qual es regeix la Residència (conveni ACRA),ens vam adonar que existia una resolució firmada que indicava que la pujada per a totes les categories laborals seria, com a mínim, del 0.7% per sobre l’IPC del 2007. Ras i curt, l’acord que es va prendre ha hagut de ser retirat de manera immediata ja que atemptava de manera flagrant contra la legalitat vigent i contra els drets laborals dels propis treballadors del centre.

Personalment considero que per part del Sr.Bosch no hi ha hagut ni premeditació, ni mala intenció sinó desconeixement, tot i que com a gerent té l’obligació de conèixer els convenis vigents que afecten els seus treballadors. Per altra banda, però, cal remarcar que el paper de les forces polítiques ha estat ben galdós. Esperem que aquest exemple serveixi de precedent i a partir d’ara el paper de CiU, PSOE i ERC no es limiti a aquesta política de laissez faire a les empreses contractades. Oi que en el seu moment van optar pel delegacionisme? Doncs com a mínim tenen l’obligació de controlar i inspeccionar de manera minuciosa qualsevol decisió que afecti tant la qualitat del servei contractat, com la qualitat de vida dels nostres treballadors…com fem des de la CUP.

Els pisos per a joves del Cementiri Vell

Article publicat al Regió 7 el 18 de gener de 2008

Tot i que és una bona notícia que finalment estiguin a punt els ja “mítics” 37 pisos dels carrers Harmonia i Mossen Espelt destinats a joves, des de la CUP volem exposar una sèrie de reflexions entorn aquest projecte en particular, i la qüestió de l’accés a l’habitatge en general.

Millor això que res. Ës un fet innegable que aquests pisos ajudaran a l’emancipació del nucli familiar de diversos joves berguedans de forma provisional, durant 5 anys. Ara bé, tothom estarà d’acord que aquest nombre és totalment insignificant si tenim en compte la quantitat de gent jove que a curt termini necessita un habitatge.

Cal afegir, per altra banda, que els requisits econòmics es movien en un ventall tant ampli que anava dels 12.000 euros bruts anuals mínims als 29.000 màxims. Amb aquesta metodologia té les mateixes possibilitats d’accés un jove mileurista precari, que un amb prou ingressos econòmics com per poder accedir almenys, als habitatges de lloguer convencional. Pensem que si només es promocionen 37 vivendes cal filar prim per tal d’afavorir a aquells sectors més perjudicats econòmicament.

En definitiva, creiem que aquests 37 habitatges només suposen un petit granet de sorra en tota aquesta problemàtica que, al nostre entendre, requereix d’actuacions més globals que afectin els motius estructurals que ens han portat a aquesta situació.

Si a nivell local volem incidir de manera efectiva respecte a aquesta qüestió cal dirigir els esforços institucionals a resoldre la problemàtica que suposa tenir a la nostra ciutat prop de 1300 pisos buits. En la situació actual no ens podem permetre el luxe de tenir un nombre tant elevat d’habitatges sense complir amb la funció social per la qual van ser construits. Us imagineu que només una tercera part d’aquests pisos passessin a formar part de la borsa d’habitatges de lloguer municipal? Som conscients que la tipologia tant variada de pisos, el degradat estat de conservació d’alguns d’ells, la propietat en mans “intangibles”, etc. fan que tota aquesta tasca pugui resultar molt complicada, però amb voluntat política sí que és factible ja que l’ajuntament disposa dels instruments per fer-ho: ajudes ponderades a la rehabilitació a canvi de col.locar el pis a la borsa de lloguer, posicionar-se com a mediador entre propietaris i llogaters per a garantir el pagament i unes normes de comportament i conservació a uns, i un preu de lloguer no abusiu als altres; o actuacions més de caire polític, com a Sant Celoni, on mitjançant una moció de la CUP, i amb el consens de CiU i PSC, s’ha aprovat pujar un 50% l’IBI per als habitatges buits.

En tot cas que no se’ns vengui com un èxit el projecte dels 37 pisos ja que només és un pegat. Demanem que en una matèria tant important com l’accés a l’habitatge més ambició i, sobretot, més valentia política.

El Mercat Municipal

Article publicat al Regió 7 el 17 de novembre de 2007

Aquests propers dies 16 i 17 de novembre es durà a terme un procés participatiu obert a la ciutadania per tal que doni la seva opinió respecte les reformes, emmarcades dins el Pla de Barris, que es preveuen fer al Mercat Municipal.

Cal dir que des de la CUP ens felicitem que s’obrin processos d’aquest tipus per tal que els veïns i veines puguin participar en afers importants com el Mercat Municipal.

Ara bé, també cal dir que des de el nostre grup tenim una opinió diametralment oposada a la que mantenen tant l’equip de govern com els responsables intel.lectuals del Pla de Barris.

Aquests s’aferren a un estudi realitzat per una institució referent en aquest àmbit com és Mercats de Barcelona, que posa sobre la taula 3 propostes per viabilitzar el mercat municipal. El tret comú entre les 3 opcions és que en totes elles existeix la suposada compatibilitat entre una gran superfície comercial i diverses parades de productes específics.

No discutim la rigorositat de l’estudi, ni tant sols l’existència d’un “súper” modern (i no d’una gran superfície comercial!) que ofereixi els productes que no ofertin les parades especialitzades en productes frescos, però el que sí qüestionem és la metodologia de l'estudi en sí. El resultat d’un estudi d’aquest tipus pot variar depenent com es proposi el tema que cal analitzar. No és el mateix plantejar la qüestió en funció de si és viable un mercat municipal modern i funcional en l’actual edifici que plantejar, com s’ha fet, les diverses possibilitats de dinamitzar econòmicament el que ja existeix.

Per nosaltres, el veritable problema del mercat el trobem precisament en la seva ubicació. És una evidència que l’actual edifici no va ser dissenyat per allotjar una infrastructura d’aquesta tipologia. L’estructura de l'actual mercat és la mateixa que la del pàrquing de l'immoble del costat, sense cap mena d’il.luminació externa. A diferència d’altres mercats municipals del país que si que funcionen, el de Berga, per moltes reformes que s’hi facin, mai ha estat ni serà competitiu perquè continuarà ubicat en un gran forat amb poca llum que no transmet cap mena d’atracció ni pels consumidors, ni pels vianants, ja que recordem-ho, un mercat no hauria de ser únicament un lloc de compra-venda de productes, sinó també un espai de relacions socials.

La nostra proposta és la construcció d’un nou mercat, al davant de l'actual, amb una entrada nord per la Ronda Moreta i una entrada sud per la Rasa dels Molins. Un mercat espaiós i obert que ens pugui garantir un servei de qualitat pels propers 40-50 anys. Un mercat que continuaria donant servei a la gent de la part antiga, i que s’obriria a tot el sector sud de la ciutat. Un mercat que esdevindria, doncs, un veritable espai de trànsit de vianants entre la part vella de Berga i la zona sud de la Ciutat. Un espai amb vida que serviria d’aparador dels millors productes frescos de la comarca i que podria ser dissenyat de manera funcional per a que permetés altres activitats durant l’any com exposicions, mostres, la fira del bolet, fires gastronòmiques…

Pel que fa a l’actual edifici creiem que s’hauria de reconvertir en un pàrquing que donés servei no només als clients del nou mercat, sinó també a tots aquells que puguin anar a l’eix comercial del carrer Major a fer les seves compres, i als veïns del barri vell un cop s'iniciï la necessària peatonalització de la zona. Amb aquesta reestructuració s’aconseguiria acabar amb l’endèmic problema de la falta de llocs d’aparcament en aquesta part de Berga, a més de permetre la plena integració urbanística de la zona on es situa bona part del comerç de proximitat de la ciutat amb el sector sud de la ciutat, el de major creixement.

Finalment, refermem la nostra oposició a la construcció d’una gran superfície comercial al bell mig de la nostra Ciutat ja que comportaria una competència que encara escanyaria més tant als paradistes del mercat com a les botigues del carrer Major, i manifestem el nostre rebuig a aquesta política d’inversions institucionals caracteritzada únicament per posar pegats i donar respostes a curt termini, però no per fer actuacions integrals que permetin a les properes generacions recollir els fruits de la feina que li pertoca fer a la nostra.

12 d’octubre a Lleida

Després de molts anys “celebrant” el 12 d’octubre a Berga a base de botifarrades, concerts de solidaritat i denúncia, i, algun cop, concentracions davant l’esglèsia on les forces d’ocupació forànies i autòctones celebren la injuriosa diada, aquest any vam anar a Lleida.
El motiu d’aquest peregrinatge va ser que a la capital de les terres de ponent l'Esquerra Independentista havia convocat una manifestació nacional emmarcada dins la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, commemorant precisament els 300 anys de l’entrada de les forces borbòniques a la ciutat.
Es va organitzar un bus que sortia de Berga i recollia els companys del Bages per Sallent i Manresa. La presència de gent de les nostres comarques era bastant nodrida, ja que a part dels 50 que érem al bus, ens vam trobar força companys que o bé hi havien anat amb cotxes particulars o bé, com que estudien a Lleida, van optar per quedar-se el cap de setmana.
La convocatòria va ser un èxit. Unes 3000 persones provinents d’arreu dels Països Catalans ens vam aplegar a la Seu Vella i vam començar a desfilar pel casc antic fins arribar a la plaça de Sant Joan. Un dels moments més emotius va ser una acció que es va dur a terme davant de l’edifici del Roser, un antic convent que ha esdevingut símbol de la resistència lleidatana en la Guerra de Successió. Aquest espai està destinat a convertir-se en un Parador Nacional de Turismo, un projecte que evidencia com el PSOE entén la memòria històrica, intentant convertir un espai de record col·lectiu en un de vergonya i humiliació.
Un cop la manifestació va arribar a la plaça de Sant Joan, i després de gaudir d’una magnífica actuació de bastoners, va arribar l’hora dels discursos. Vull destacar el del Ramon Usall que, amb un rigorosíssim discurs historiogràfic, ens va il·lustrar sobre els vessants nacional i social de la mal anomenada Guerra de Successió; Una guerra d’ocupació en tota regla que encara estem patint 300 anys després, en forma d’una constitució espanyola que proclama el descendent directe de Felip V com a cap de l’estat i consagra la indisoluble unidad de la patria.
Tenint en compte el balanç positiu de tota la jornada, voldria finalment reflexionar sobre la necessitat de convocar de manera més regular mobilitzacions nacionals arreu del territori.Penso que és imprescindible intentar descentralitzar aquest tipus d’actes reivindicatius per tal que la gent de comarques comenci a visualitzar el poder real de convocatòria de l’Esquerra Independentista, i així es pugui superar la tendència (guanyada a pols després de molts anys fent les coses malament) de relacionar el nostre moviment polític amb la marginalitat més absoluta.

Una altra manera de fer política a Berga

Article publicat al número 115 del periòdic L'Accent

La veritat és que sintetitzar en un article tota la tasca duta a terme per la CUP de Berga tant abans com després del 27 de maig em resulta un exercici difícil.

El nostre municipi s´ha caracteritzat en la darrera dècada pel sorgiment de diverses entitats vinculades a l´esquerra independentista i al moviment llibertari que han enriquit el teixit associatiu local. En aquest sentit, la majoria de militants de la CUP procedim d´aquests àmbits; vam aparèixer, doncs, en un context en el qual ja sabíem que si fèiem les coses bé tindríem possibilitats d´obtenir representació institucional a l´Ajuntament per l´existència d´un gran feina de base.

La nostra campanya electoral la vam centrar en dos eixos principals. Per una banda, la divulgació dels nostres postulats ideològics i d´actuació política (mitjançant la nostra pàgina web, presentacions públiques dels diversos projectes que volíem portar a la pràctica, rodes de premsa, repartiment de fulls informatius...) i per l´altra, actuar conseqüentment amb un dels principis que considerem fonamentals: la potenciació de la participació dels ciutadans en les qüestions d´interès públic.

La majoria de la gent sap que els partits polítics reformistes s´omplen la boca amb aquest concepte, però que en realitat no l´apliquen. Nosaltres no vam predicar amb l´exemple, vam defugir de la retòrica i vam establir mecanismes per portar-lo a la pràctica. Vam organitzar unes assemblees obertes anomenades Punts de Trobada en les quals es van tractar temes bastant recurrents entre la població (educació, cultura, habitatge, immigració i medi ambient) amb el propòsit aconseguit de fer partícip al poble en l´elaboració del programa electoral.

El resultat de les eleccions va ser un èxit ja que sent la primera vegada que ens presentàvem vam aconseguir 938 vots, ens vam col·locar com a tercera força política i, llàstima, vam estar molt, molt a prop d´obtenir tres regidors. Penso que vam fer arribar a la gent la sensació que per primer cop existia una alternativa real als partits "convencionals", que oferia a la ciutadania una nova forma de fer i entendre la política. De fer, ja que només calia veure el procés de participació per configurar el programa electoral, i d´entendre, a causa que les nostres propostes garantien una veritable transformació en aspectes tant fonamentals en un municipi com l´accés a l´habitatge, la defensa del patrimoni, la gestió ambiental, la dinamització cultural...

Després de gairebé quatre mesos d´entrar al consistori local, crec que encara és aviat per fer un balanç de la nostra actuació (potser això caldrà que ho fem d´aquí a quatre anys), però sí que posaré uns quants exemples que demostren que el nostre treball a l´oposició recull els seus fruits: visualització del rebuig a la monarquia (el dia de l´investidura ens vam negar a lluir la banda d´origen borbònic que sempre havien dut els regidors berguedans, i hem aconseguit que es retiri de la sala de plens el retrat del rei espanyol), adhesió de l´Ajuntament al Correllengua, formació d´una comissió d´investigació per un cas de negligència urbanística de l´anterior equip de govern, substitució de l´Ordenança del Civisme i compromís públic de l´alcalde per retirar unes multes que afectaven a ciutadans que es manifestaven contra l´esmentada Ordenança, creació d´un Reglament Orgànic Municipal (ROM) que ha d´articular la participació ciutadana, la reducció de les contribucions especials que havien de pagar els veïns d´una de les zones més empobrides de Berga...
Ara bé, penso que el nostre principal triomf ha estat trencar el mur generacional que ha afectat endèmicament la dissidència política en aquest país. Hem aconseguit, per primera vegada, que gent de diverses edats es fessin seu el nostre projecte com demostra l´assistència als nostres actes d´un ventall amplíssim de diverses generacions.

Això, juntament amb la capacitat d´aglutinar entorn de la Candidatura tots aquells que treballen per l´alliberament nacional i social dels Països Catalans, ens marca el camí que hem de recórrer, a Berga i arreu de la nació, per aconseguir els nostres objectius. Sense la unitat popular mai hi haurà victòria, sense la unitat popular la independència i el socialisme no seran possibles.

Discurs de la CUP al Ple d'Investidura

Berguedans i berguedanes,

Apel·lar al poble és un recurs sovint molt utilitzat en política. Massa sovint es parla del poble en sentit abstracte, com un tot amb iguals interessos i iguals objectius. Nosaltres parlem per primer cop en el plenari d'aquest ajuntament, en nom d'un grup que es diu Candidatura d'Unitat Popular. És a dir, candidatura al servei de les classes populars. Nosaltres sabem, i diem ben alt, que la societat, la nostra societat, està formada per grups amb interessos contraposats. Això ha estat així i continuarà així almenys mentre duri l'actual sistema social. Per això ens presentem disposats a servir a la nostra classe i a la nostra Nació, contraposant la nostra actuació a la d'aquells que pretenen servir a la seva classe. Nosaltres hem estat, estem i estarem al servei de les classes populars de Berga.

Per a nosaltres, aquests interessos contraposats es concreten en models de ciutat contraposats. La resta de grups del consistori, malauradament, tenen un concepte de ciutat coincident entre ells i allunyat del nostre:

Nosaltres volem que el gruix de l'habitatge deixi d'estar subjecte a les lleis del mercat, la resta de grups consideren que l'habitatge ha de continuar immers en aquestes lleis que hipotequen el nostre futur.

Nosaltres creiem que el múscul de la nova economia berguedana s'ha de basar en el cooperativisme, exponent d'una forma de societat més justa que l'actual. La resta de grups creuen que cal continuar amb l'actual sistema.

Nosaltres creiem que la cultura ha de ser lliure, crítica i irreverent amb el poder. La resta de grups creuen que, per anar bé, la cultura ha d'estar domesticada i ser políticament correcta.

Nosaltres creiem que en la gestió de l'espai públic, per damunt de l'administració, hi ha d'haver la societat. Els altres grups creuen que cal reforçar des de l'administració el control de l'espai públic.

Nosaltres creiem que tots els ciutadans i ciutadanes que vivim a Berga tenim els mateixos drets a dir i a votar, i no creiem en la legitimitat de l'estat espanyol per atorgar carnets d'identitat; la resta de grups acaten la legitimitat d'aquest estat que patim.
Nosaltres creiem que legalitat i justícia són conceptes molt sovint enfrontats, i quan es dóna aquest enfrontament nosaltres ens decantem per la justícia. En canvi, la resta de grups fan de la legalitat un déu incontestable i inapelable.

Algú potser dirà, ben legítimament, que ens equivoquem. Però és així com pensem i és amb el nostre pensament, clar i català, que ens hem presentat davant dels electors. I no estem disposats a traïr aquest pensament.

També creiem que aquesta democràcia és totalment insuficient, i que el sistema partidista està corcat pel tacticisme i l'afany de poder pel poder. Nosaltres volem representar un altre vessant ètic de la política. Per això, quan vam presentar el nostre programa electoral vam presentar també la nostra política de pactes. No pactaríem amb ningú i respectaríem la força més votada. Una part del poble, repeteixo, una part del poble va parlar a les urnes, i el resultat, tot i que el considerem molt bo, no ens permet formar govern. Per aquest motiu també considerem una incongruència votar-nos a nosaltres mateixos quan sabem perfectament que les eleccions no ens han atorgat capacitat de govern. És per aquest motiu que el sentit del nostre vot ha estat abstenir-nos. Una abstenció perquè, com hem exposat, no compartim el model de ciutat que presenten els altres grups i, per tant, no podem fer un programa de govern comú i corresponsable. Aquesta mateixa ètica, però, és la que ens porta a no perdre de vista que som aquí per a servir els interessos populars. I això és el que farem. Per tant, el nou equip de govern podrà comptar amb el nostre suport en aquelles accions que beneficïin les classes populars. Un suport que no volem només que sigui l'alçar la mà per votar un cop cada ple, sinó que volem arremangar-nos i treballar per tirar endavant els projectes compartits amb la resta de grups. Creiem que la responsabilitat que ens han atorgat els electors no es pot diluïr amb un simple vot des de la cadira del Saló de Plens.

Regidors i regidores, esperem que aquesta legislatura haguem de treballar de valent. Confrontarem en multitud d'ocasions les nostres idees, les contraposarem, ens apassionarem a les discussions. Altres vegades segur que ens reconfortarem treballant colze a colze. Però sempre treballant. És la nostra obligació fer-ho; una obligació a la qual, convé recordar-ho, vam optar-hi lliurement.

Ciutadans i ciutadanes,

La CUP és una candidatura al servei de les classes populars d'una nació ben concreta i delimitada: els Països Catalans. És també al servei d'aquesta nació que actuarem. Un servei que sovint serà de fets, fets i més fets, però que avui, i especialment en l'any en que estem, volem també que prengui un caràcter simbòlic. Enguany fa 300 anys que la nostra nació va veure aniquilades les seves llibertats pels exèrcits espanyols. La nostra ciutat, i cal assumir-ho, en aquell moment històric va estar al bàndol de l'enemic. Assumir la Història, però, no vol dir acceptar-la. Per això el nostre grup no llueix avui la banda atorgada per Felip V, botxí de les llibertats catalanes. És hora que al nostre ajuntament desapareguin els símbols d'aquells que no ens deixen decidir el nostre futur en llibertat. 300 anys després de la derrota és un bon moment per a fer aquesta feina.

M'agradaria acabar el nostre discurs amb un desig per aquesta legislatura: que Berga esdevingui una ciutat viva i rebel dins uns Països Catalans caminant cap a la seva llibertat, i que aquest caminar bategui conjuntament amb la resta de pobles del món cap a aquest altre món que, a més de possible, ens és tan necessari.

Moltes gràcies.